El model lingüístic educatiu a Catalunya el segle XXI. De l’estabilitat a la resistència

Autors/ores

  • Miquel Àngel Pradilla Cardona Universitat Rovira i Virgili & institut d’Estudis Catalans

DOI:

https://doi.org/10.28939/rvf.v1i1.28

Resum

Resum: La planificació de l’adquisició (acquisition planning) d’una llengua és un dels grans  centres d’atenció de les polítiques i planificacions lingüístiques. Més enllà de la creació de  nous usuaris, els models lingüístics educatius tenen (o haurien de tenir) un paper rellevant  en la modificació de comportaments i actituds envers les llengües del repertori lingüístic. En  l’àmbit lingüístic de la llengua catalana, les dinàmiques sociopolítiques que s’hi han viscut  des de l’adveniment de la democràcia han propiciat una col·lisió d’interessos al voltant de  l’horitzó de funcionalitat que es vol atorgar a la llengua històrica i territorial. L’article que el  lector té a les mans té com a objectiu detallar l’itinerari involutiu a què s’ha volgut sotmetre  el model de conjunció lingüística a la Catalunya del segle xxi.

Paraules clau: Planificació lingüística, planificació de l’adquisició, sociolingüística, ense- nyament, ideologia, llengua catalana

Abstract: The acquisition planning of a language is one of the main focuses of linguistic policies and planning. Besides the creation of new users, educational linguistic models play  or should play a significant role in the modification of behaviour and attitudes applied towards the set varieties of languages that conform the linguistic repertoire. In the field of the Catalan language, the sociopolitical dynamics that have occurred since the onset of democracy, have led to a clash of interests with the value of functionality that is commonly ascribed  to the the historical and territorial languages. The aim of this article is to elaborate on the  regressive itinerary that the model of linguistic conjunction has been subject to in Catalonia during the twenty-first century.

Keywords: Language planning, acquisition planning, sociolinguistics, teaching, ideology,  Catalan language

Referències

Arnau, J. (2002) Llengües i educació a Catalunya: mirada al present i perspectives de futur, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Arnau, J.; Artigal, J. M. (1995) «El programa d’immersió a Catalunya», dins J. M. Artigal (ed.) Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, p. 21-47.

Arnau, J.; Boada, H. (1975) «Datos para un conocimiento del bilingüismo escolar en el municipio de Barcelona», dins Bilingüismo y educación en Cataluña, Barcelona, Teide (Publicaciones del Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad de Barcelona), p19-45.

Artigal, J. M. (ed.) (1995) Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana, Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

Cooper, R. L. (1989). Language planning and social change, Cambridge, Cambridge University Press.

Corbeil, J. C. (1980) L’aménagement linguistique du Québec, Mont-real, Guérin.

Mayans, P.; Tort, T. (2011) «Ensenyament», dins M. À. Pradilla; N. Sorolla (coord.) (2011).

Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2010.pdf> [Consulta: 20 octubre 2014].

Mayans, P.; Tort, T.; Areny, M. (2015) «Ensenyament», dins M. À. Pradilla; N. Sorolla (coord.) (2015) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana.

Mollà, T. (2007a) Quina política lingüística?, Alzira, Bromera.

————— (2007b) «Els nous factors de la política lingüística», dins J. Forcadell; F. Isabel (ed.), A Alacant, en valencià: Observatori de la llengua (2003/2005), Alacant, Universitat d’Alacant, p. 27-46.

————— (2001) Ideologia i conflicte lingüístic, Alzira, Bromera.

Pla General de Normalització Lingüística (1995) Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Pons, E. (2006) «El estatuto jurídico de las lenguas en Cataluña», dins J. M. Pérez (coord.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España, Barcelona, Atelier, p. 281-321.

Pradilla, M. À. (2012) «Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana el 2010 segons les dades del Baròmetre de la comunicació i la cultura. Primeres estimacions», Estudis Romànics [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans], vol. XXXIV, p. 347-365.

————— (ed). (2004) Calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l’Estat, Barcelona, Octaedro.

Pradilla, M. À.; Sorolla, N. (coord.) (2011a) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2008-2009), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2008-09.pdf> [Consulta: 24 de setembre de 2017].

————— (2011b) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2010.pdf> [Consulta: 24 de setembre de 2017].

————— (2012) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2011.pdf> [Consulta: 24 de setembre de 2017].

————— (2013) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012), Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2012.pdf [Consulta: 24 de setembre de 2017].

————— (2014) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2013.pdf> [Consulta: 24 de setembre de 2017].

————— (2015) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014), Barcelona, Observatori de la Llengua Catalana. També disponible en línia a: <http://www.demolinguistica.cat/arxiu/web/informe/informe2014.pdf> [Consulta: 24 de setembre de 2017].

Pradilla, M. À.; Torres, J. (2012) «Característiques demolingüístiques dels joves de Catalunya a finals de la primera dècada del segle xxi», Treballs de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans], núm. 22, p. 119-134.

Sbert, M.; Vives, M. (1995) «El programa d’immersió a les Illes Balears», dins J. M. Artigal (ed.), Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, p. 71-83.

Vila i Moreno, F. X. (2002) «Les politiques linguistiques dans les systèmes d’éducation des territoires de langue catalane», Terminogramme, núm. 103-104, p. 45-78.

————— (2011). «La recerca sociolingüística educativa escolar als països de llengua catalana: elements per a un balanç», Treballs de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans], núm. 21: La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur, p. 205-219. [Coordinat per M. À. Pradilla]

Publicades

2017-12-01

Número

Secció

Miscel·lània