Teatre valencià, teatre mallorquí: notes a dues obres cinccentistes

Pep Valsalobre

Resum

Resum: Malgrat que L’Església militant de Timoneda i l’anònima Representació de la Mort  són dues obres ben conegudes de la historiografia literària catalana, aquest paper vol incidir  en dos detalls indicatius de la modernitat d’aquestes obres. En el cas de l’acte sacramental valencià es posa èmfasi en la crítica de l’autor a l’actitud dels representants terrenal (Felip II) i espiritual (Gregori XIII) del catolicisme enfront del cristianisme protestant, més enllà de la ineficàcia de llurs actituds; pel que fa a la mallorquina Representació de la Mort es revisa una escena crucial de l’obra que ha estat deficientment interpretada i que demostra l’alineament  de l’anònim autor amb els corrents més compromesos amb l’espiritualitat de la seva època, lluny del context de les fonts i models tardo-medievals en què s’inspira.

Paraules clau: teatre català modern, Joan Timoneda, acte sacramental, L’Església militant,  Representació de la Mort, manuscrit Llabrés

Abstract: Although Timoneda’s L’Esglesia militant and the anonymous Representació de la Mort are two well-known works of Catalan literary historiography, this paper wants to focus  on two indicative details about the modernity of these works. In the case of the Valencian sacramental act, it is focused on the criticisme of the autor on the attitude of the earthly represen- tatives (Philip II) and spiritual (Gregorius XIII) of Catholicism against Protestant Christianity, beyond their inefficiency attitudes; as for the Mallorcan Representació de la Mort, a crucial  scene of the work is reviewed that has been poorly interpreted and it shows the alignment of  the anonymous author with the streams most committed to the spirituality of his time, far from the context of the late-medieval sources and models in which it is inspired.

Keywords: modern catalan theatre, Joan Timoneda, sacramental acte, L’Esglèsia militat,  Representació de la mort, Llabrés manuscript 

Text complet:

PDF (Español (España))

Referències

Cabra, E. (1990) «Reminiscències de la Representació de la Mort i d’altres peces teatrals en el cançoner de Francesc d’Albrança», Revista de Menorca, 1990/II, p. 157-176.

Diago, M. (1981) «Joan Timoneda: una dramaturgia burguesa», Cuadernos de Filología, 3/1-2, p. 45-65. [Reed. ampliada: «La práctica escénica populista en Valencia», dins Joan Oleza Simó (dir.), Teatro y prácticas escénicas. I: El quinientos valenciano, València, Institució Alfons el Magnànim, p. 329-353.]

————— (1991) «Reflexiones en torno a los autos en catalán de Joan Timoneda: fuentes, lengua, público», dins Manuel V. Diago i Teresa Ferrer (ed.), Comedias y comediantes.

Estudios sobre el teatro clásico español, València, Dep. Filologia Espanyola Universitat de València, p. 47-53.

Ensenyat, G. (2000) «Pervivències de la tradició medieval en la literatura mallorquina del segle xvi. Primera aproximació», dins Maria Barceló Crespí (coord.), Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanística. Palma, del 15 al 17 de desembre de 1999 [=XVIII Jornades d’estudis històrics locals], Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, p. 327-338.

Froldi, R. (1962) Il teatro valenzano e le origini della commedia barroca, Pisa, Istituto di Letteratura Spagnola e Ispano-Americana dell’Università di Pisa.[Trad. esp.: Lope de Vega y la formación de la comedia. En torno a la tradición dramática valenciana y el primitivo teatro de Lope, Salamanca, Anaya.]

García Olmedo, F. (1917) «Un nuevo Ternario de Juan Timoneda», Razón y Fe, XLVII.

García Santosjuanes, C. (1984) «El teatro religioso de Joan Timoneda», dins Joan Oleza Simó (dir.), Teatro y prácticas escénicas, I: El Quinientos valenciano, València, Institució Alfons el Magnànim, p. 137-161.

González, F. (1979-1980) «Valencianismos en las comedias de Lope de Rueda: un indicio de la intervención de Timoneda», Segismundo, XXVII-XXXII, p. 9-26.

————— (1982) «Catalanismos e intervención de Timoneda en las comedias de Lope de Rueda», dins Actas del Cuarto Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: celebrado en Salamanca, agosto de 1971, Salamanca, Universidad de Salamanca, p. 681-

Guarino, R. (1996) «El Anfitrión de Timoneda: un ejemplo de recepción del teatro clásico latino», dins Ángel-Luis Pujante i Keith Gregor (ed.), Teatro clásico en traducción: texto, representación, recepción. Actas del Congreso Internacional. Murcia, 9-11 noviembre 1995, Múrcia, Universidad de Murcia / Secretariado de Publicaciones, p. 201-208.

Johnson, M. E. (1933) The Aucto del Castillo de Emaús and the Aucto de la Iglesia of Juan Timoneda, Iowa City, State University of Iowa.

Juliá, E. (1948) Obras de Juan Timoneda, vol. II, Madrid, Sociedad de Bibliófilos Españoles.

————— (1955-1958) «Originalidad de Timoneda», Revista Valenciana de Filología, 5, p. 91-151.

Teatre valencià, teatre mallorquí: notes a dues obres cinccentistes / 259 Kovács, L. (2012) «La Representació de la mort (Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya): continuïtat i innovació d’un gènere didacticoreligiós», dins Rafael Alemany Ferrer i Francisco

Chico Rico (ed.), Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d’Alacant, p. 257-269.

————— (1996) «El gènere de la “moralitat” en el teatre català antic», Llengua & Literatura, 7, p. 91-104.

————— (2001) «Teatre religiós del segle xvi», dins Albert Rossich, Antoni Serrà Campins, Pep Valsalobre i David Prats (ed.), El teatre català dels orígens al segle xviii. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic».

Girona, 6 al 9 de juliol 1998, Kassel, Reichenberger, p. 17-33.

————— (2006) «Representació de la Mort», dins Joan Mas i Vives (dir.), Diccionari del teatre a les Illes Balears. Vol. II. Palma / Barcelona, Lleonard Muntaner Editor / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 146-147.

Massip Bonet, F. (2007), Història del teatre català. 1. dels orígens a 1800, Tarragona, Arola.

Massot, J. (1959-1960), «Josep Romeu i Figueras: La dramaturgia catalana medieval [...]», Estudis Romànics, VII, p. 181-188.

————— (1983a) «Notes sobre el text i l’autor de la Representació de la mort», dins Serta Philologica F, Lázaro Carreter natalem diem sexagesimum celebranti dicata, vol. II, Madrid, Cátedra, p. 347-353.

————— (1983b) Teatre medieval i del Renaixement, ed. de Josep Massot i Muntaner, Barcelona, Edicions 62 / “La Caixa”.

Mérimée, H. (1913) L’art dramatique à Valencia. Depuis les origines jusqu’au commencement du xviiè siècle, Tolosa de Llenguadoc / París, 1913. [Trad. esp.: El arte dramático en Valencia. Desde los orígenes hasta principios del siglo xvii, 2 vol., València, Institució Alfons el Magnànim, 1985.]

Molas, J. (1967) «Pròleg» a Joan Timoneda, L’Església militant i El castell d’Emaús, Barcelona, Edicions 62, p. 5-12.

Oliva, C. (1999) «El oficio de dramaturgo de Joan Timoneda», dins Ricard Salvat (ed.), El teatre popular a l’Edat Mitjana i al Renaixement. Actes del II Simposi Internacional d’Història del Teatre. Barcelona, juny de 1988, Barcelona, Institut del Teatre, p. 393-398.

Rivero, M. (2008) La batalla de Lepanto cruzada, guerra santa e identidad cristiana, Madrid, Sílex Ediciones.

Romeu, J. (1957-1958) «La Representatió de la mort, obra dramática del siglo xvi, y la danza de la muerte», BRABLB, XXVII, 181-225. [Reproduït dins Teatre català antic, vol. III, Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona / Curial, 1995, p. 17-95.]

————— (1979) «Francesc d’Olesa, autor dramàtic: una hipòtesi versemblant», Randa, 9, p 127-137. [Reproduït dins Teatre català antic, vol. III, Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona / Curial, 1995, 96-112.]

Rossich, A. (1991) «Francesc d’Olesa i la Nova Art de trobar», dins Antoni Ferrando i Albert G. Hauf(ed.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, vol. III, Barcelona, Departament de Filologia Catalana Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 267-295.

————— (2002) «Dues notes sobre la dansa de la Mort als països de llengua catalana», dins La Mort com a personatge, l’Assumpció com a tema. Actes del VI Seminari de Teatre i Música medievals. Elx, 29 al 31 d’octubre de 2000, Elx, Ajuntament d’Elx, p. 335-346.

————— (2006) «Criteris d’edició (textos clàsics de l’edat moderna)», dins A. Rossich i P. Valsalobre, Poesia catalana del barroc. Antologia, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, p. 25-36.

Rossich, A.; Valsalobre, P. (2011) Literatura catalana moderna (siglos xvi-xviii), Madrid, Editorial Síntesis.

Sanchis, M. (1960) «Dos ‘autos’ sacramentals en català escrits a instància de sant Joan de Ribera», Serra d’Or, II, núm. 10, p. 10-12.

Solervicens, J. (s.d.) El teatre del Renaixement, Barcelona, UOC.

————— (2016) «Del misteri a l’acte sacramental: evolució del teatre religiós», dins Història de la literatura catalana. Volum IV. Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració, Barcelona, Enciclopèdia Catalana / Editorial Barcino / Ajuntament de Barcelona, p. 125-128.

Valsalobre, P. (ed. 2002) Agustí Eura, Obra poètica i altres textos, Barcelona, Fundació Pere Coromines.

Wardropper, B. W. (1953) Introducción al teatro religioso del Siglo de Oro. Evolución del Auto Sacramental antes de Calderón, Madrid, Revista de Occidente. [Ed. revisada, Salamanca, Anaya, 1967, p. 245-274.]

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.