Sobre l’audiència del Curial e Güelfa

Júlia Butinyà

Resum

En una obra anònima és primordial d’ajustar al màxim l’audiència. La novel·la Curial e Güelfa hi ha tingut diferents propostes, generalment al voltant de la cort del Magnànim.
Ací, arran d’aquestes observacions i davant la situació científica actual, comptant com a referents amb la recent investigació d’Abel Soler i també la meva —30 anys anterior—, hi afegeixo un nou destinatari i reflexiono sobre les conseqüències que implica.

Paraules clau

Curial e Güelfa, Literatura catalana del segle xv, humanisme, teoria de la recepció, cort napolitana del Magnànim.

Text complet:

PDF

Referències

Batllori, M. (1995) Humanisme i Renaixement, «Obra Completa» V, València, Tres i Quatre.

Butinyà, J. (2015) «Reflexions sobre el Curial a propòsit d’una obra escrita en català a Salamanca al segle xix», dins Actes del setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (2012) 2, p. 7-27.

— (2012) «Construir l’humanisme reconstruint la cultura i les fonts del Curial», dins Estudis lingüístics i culturals sobre ‘Curial e Güelfa’, novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, 2, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins Publishing Company, p. 201-234.

— (2011) «Dues dones del ‘Curial’ (Càmar, la Güelfa) i els seus models», dins Any Isabel de Villena: Dones i Literatura entre l’Edat mitjana i el Renaixement, 1, València, Institució Alfons el Magnànim, p. 261-282.

— (20013) Tras los orígenes del Humanismo: el ‘Curial e Güelfa’, Madrid, UNED.

— (1993) «La Comedieta de Ponça y el Curial e Güelfa frente a frente», Revista de Filología española 73, p. 295-311.

— (1992) «Si Curial fos Alfons IV», Revista de Literatura Medieval IV, p. 57-77.

— (1990) «Una nova font del ‘Tirant lo Blanc’», Revista de Filología Románica 7, p.

-196.

— (1988) «Sobre l’autoria del ‘Curial e Güelfa’», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 41, p. 63-119.

— (en premsa) Soler, A. Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí, ressenya a Estudis Romànics XLI (2019).

Butinyà, J.; Cortijo, A. (2011, ed.) L’humanisme a la Corona d’Aragó en el context hispànic i europeu, Potomac (Maryland, EUA), Scripta Humanistica Publishing International.

Comas, A. (1981) Antologia de la Literatura Catalana, Barcelona, Diàfora.

Espadaler, A. (1984) Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema.

Ferrando, A. (2017) «Nuevas miradas acerca del ‘Curial’», Estudios de Literatura Medieval

Hispánica, p. 19-56.

— (2011) «Curial e Güelfa», dins Hauf, A. (ed.), Panorama crític de la literatura catalana II. Edat Mitjana, Barcelona, Vicens Vives, p. 127-203.

— (ed. 2007) Curial e Güelfa, Tolosa, Anacharsis.

— (1997) «Sobre el marc històric de “Curial e Güelfa” i la possible intencionalitat de la novel·la», dins Jean-Marie Barberà (ed.), Tirant le Blanc: Études critiques. Montserrat, Publicacions de l’Abadia, Centre Aixois de Recherches Hispaniques (Université de Provence), Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p. 271-352.

Gros, S. (2015) «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el ‘Curial e Güelfa’, Universitat de València.

Oikonomopoulos, I. (2014) «Contactos del humanismo con el mundo griego. Eruditos de Bizancio desde 1261 hasta 1453 y profesores de griego bizantinos en Occidente», Studia Iberica et Americana 1, p. 149-189.

Par, A. (1928) «Curial e Güelfa. Notes lingüístiques i d’estil», Barcelona, Balmes.

Recio, R. (2009) Los ‘Trionfi’ de Petrarca comentados en catalán: una edición de los manuscritos 534 de la Biblioteca Nacional de París y del Ateneu de Barcelona, Chapel Hill, University of North Carolina Press.

Redondo, J. (2018) «Èsquil al Curial e Güelfa», Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, p. 22-34.

Riquer Permanyer, I. de (2016) Historia literaria del infante Enrique de Castilla (1230-1303), Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Riquer, M. de (1992) Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción, Sirmio, Barcelona.

— (1984) Mossèn Gras. Tragèdia de Lançalot (ed.), Barcelona, Quaderns Crema.

— (1964) Història de la Literatura Catalana II, Barcelona, Ariel.

Rodríguez Mesa, F. (2016) «Lucrezia d’Alagno o la celebración literaria y pública de la consorte de facto de Alfonso el Magnánimo», Erasmo. Revista de Historia Bajomedieval y Moderna 3, p. 143-156.

Santillana, Marquès de (1986) Comedieta de Ponça. Sonetos “a itálico modo”, ed. de M. Kerkhof, «Letras universales» 249, Cátedra, Madrid.

Soler, A. (2018). La cort napolitana del Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’. Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí, I; Les fonts literàries de la novel·la, II; L’Europa cavalleresca i la ficció literària, IIIa: L’ambientació del relat: el temps de la ficció i el temps d’escriptura, IIIb: Personatges literaris i referents històrics, Barcelona/València, Institució Alfons el

Magnànim/Institut d’Estudis Catalans/Universitat de València, 3 vol.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.