Els goigs valencians de Sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant
DOI:
https://doi.org/10.28939/rvf.v3i0.67Resum
D’entre les pregàries i oracions que assíduament practicava el beat fra Gaspar Bono, José Vicente Ortí y Mayor [1750: 73] ja distingia aquelles que consistien en «[…] cantar algunas alabanzas a los santos (que ordinariamente llamamos gozos) […]». Efectivament, els goigs, en els termes que els entenen a hores d’ara tant que gènere poètico-musical, són himnes religiosos, cant de lloança als personatges i misteris celestials. Per això el títol d’aquesta intervenció trasllada als goigs de sant Vicent Ferrer la famosa definició, considerada fins i tot canònica, que sant Agostí (Enarr. CXLVIII, 17) donà d’himne cristià: «[…] cant, lloança i lloança a Déu. Aleshores, la lloança de Déu en el cant s’anomena hinme».
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.