REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA

Rafael Ferrer i Bigné

Adrià Martí-Badia — 2024-09-02

El segle xix valencià és un període històric poc conegut literàriament i lingüísticament, o almenys així ho ha estat fins fa (relativament) pocs anys. Progressivament s’ha produït un canvi de tendència, un redescobriment nostrat, i això ha
estat possible gràcies a la tasca investigadora i divulgadora de professors com
Rafael Roca Ricart, que han reobert el camí.

Ferrer, A., Fuster, F., Gómez, J. M. (coords.)

Juanvi Fuertes — 2024-09-02

A començament de l’any es publicava un volum que commemora l’aniversari
centenari de la fundació de Serra. Un projecte que s’ha gestat des del lideratge
d’Albert Ferrer Orts i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de
València, i que primer es va plasmar en un congrés i ara, amb el fruit d’aquell
aplec d’investigadors, amb el llibre que comentarem

Francesc Granell Sales

Jacob Mompó — 2024-09-02

Els estudiosos de la nostra història, cultura, llengua i literatura estan d’enhorabona ara que Francesc Granell Sales, de la mà de Publicacions de la
Universitat de València, ha tret a la llum Jaume I en la València Baixmedieval. La Memòria del Rei a través de la Imatge. L’autor, doctor en Història de
l’Art, hi ofereix una contribució significativa, que, sense cap mena de dubte,
ajudarà a la comprensió de la figura de Jaume I i a l’estudi de la València de
la tardor medieval

Emilio Callado Estela

Pilar Valor — 2024-09-02

Des de fa diverses dècades i com abans en altres països, els ordes religiosos a
Espanya s’han convertit en objecte d’investigació, anàlisi i interpretació per
part d’una nova historiografia allunyada del to hagiogràfic i llenguatge clerical que durant tant de temps li havia sigut propi. Fins al punt de constituir
este tema un dels capítols més i més ben atesos en l’actualitat pels investigadors, per a l’Edat Moderna almenys. Però no totes les religions ni llocs s’han
beneficiat per igual de semblant tendència

NORMES D’EDICIÓ

2024-09-02

Normes de presentació d’originals: articles

La consolidació d’un clàssic de les lletres valencianes

Jordi Oviedo — 2024-09-02

Manuel Sanchis Guarner, col·laborador assidu de la primera etapa de la Revis
ta Valenciana de Filologia, l’any 1971 en el pròleg de Llibre de meravelles de
Vicent Andrés Estellés, destacava que aquella obra era “una inconfessada però
ben autèntica manifestació de fidelitat a la gent i a l’esperit del seu país, a les
lleis íntimes del seu esperit col·lectiu, a la seua fesomia actual, viva, a la seua
llengua recobrada.” El filòleg resumia els trets principals de l’obra estellesiana
que s’ampliaren amb nous matisos en les dècades següents i que s’han consoli
dat amb el temps

Retall d’aquelles èglogues. L’«Ègloga III» de Vicent Andrés Estellés

Ferran Carbó — 2024-09-02

L’objectiu d’aquest article és l’estudi de l’ègloga tercera de Vicent Andrés Estellés,
escrita l’any 1953 i editada el 1958, i la caracterització dels recursos i del tipus de llenguatge
de les seues èglogues. Inicialment, el treball caracteritza aquest tipus de composició en la
tradició literària i en el corpus del poeta durant els anys cinquanta. Després, es revisa la
recepció i la valoració crítica del text que es va fer durant els anys seixanta. I, posteriorment,
es fa una anàlisi i interpretació del poema, tant estilística com temàtica.

La tanka en la poesia de Vicent Andrés Estellés: tradició i innovació

Jordi Oviedo — 2024-09-02

Es revisa l’ús de la tanka en la poesia de Vicent Andrés Estellés, l’escriptor de la
literatura catalana que més estrofes d’aquesta forma poètica breu d’origen oriental va pu
blicar. La forma s’associa a la condensació semàntica i consta de cinc versos amb 5-7-5-7-7
síl·labes cadascun. Es planteja si la tanka catalana ha determinat un model propi, arran de
les obres de Màrius Torres i de Carles Riba. S’observa com Estellés adapta el model mètric
ribià, el record del dolor i altres elements. S’analitza la producció de tankes d’Estellés entre
els anys cinquanta i els vuitanta, en relació a la seua poètica i amb la resta de la tradició
literària catalana. La diversitat de registres de la tanka estellesiana es concreta en una poètica
del record entre el dolor i l’esperança, el poble com a objecte literari i l’evocació d’imatges
associades al paisatge marí.

El gènere com a filtre de l’estil en la poesia de Vicent Andrés Estellés: anàlisi i seqüències didàctiques

Aina Monferrer-Palmer — 2024-09-02

Aquest estudi ressegueix el fenomen de la transgenericitat en la poesia de Vicent An
drés Estellés des d’una doble perspectiva de gènere literari i de gènere de text. Analitzant la
intersecció entre poesia, teatre, prosa memorística i periodisme en el vers estellesià, s’il·lustra
l’ús de la subversió intergenèrica com a estratègia pragmaestilística macrodiscursiva. Aquest
estudi segueix amb l’esbós de dues seqüències didàctiques, una que treballa tres gèneres de
text: la carta, l’oració i la crònica, i com es poden fer servir per a filtrar l’estil poètic; i l’altra
que utilitza la presència de subgèneres literaris universals en la poesia d’Estellés, en concret
l’oda, l’ègloga i el haiku.

El prosista desconegut. Memòries, dietaris de viatge i cròniques de Vicent Andrés Estellés

Elisa Tameni — 2024-09-02

Vicent Andrés Estellés, malgrat que sempre haja sigut estudiat i conegut gràcies als
seus poemes, té una altra cara, encara desconeguda i poc estudiada que cal observar i investi
gar per a comprendre millor la gran complexitat de gèneres que constitueixen l’obra del bur
jassoter en la seua totalitat, la qual està farcida de poesia, evidentment, però també de prosa.
El present article proposa unes línies d’anàlisi dels dietaris, de les memòries i de les cròniques
que va escriure al llarg dels anys i que han quedat desconegudes o poc estudiades. Per tant, el
propòsit d’aquest estudi és donar a conèixer una part de l’obra estellesiana molt poc coneguda
però necessària per a comprendre millor la seua vida i la seua trajectòria literària.

L’Hotel París i la mirada poètica a l’obscenitat

Irene Mira-Navarro — 2024-09-02

Aquest article analitza el poemari L’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés per la
singularitat que té dins del conjunt de la poesia catalana de postguerra. En primer lloc, el
treball defensa la idea que el poemari és una creació única perquè representa literàriament
un seguit d’elements poc habituals en la poesia dels anys cinquanta: la sexualitat, el cos, la
mort i altres elements de la vida quotidiana. I, en segon lloc, s’hi estudia quins mecanismes
empra el poeta per a construir un univers de significat tan peculiar. Entre aquests mecanis
mes, s’hi analitza quin és el paper de la mirada poètica en el poemari i com aquesta condici
ona el discurs del jo poètic. En concret, s’explica com es desplega la funció d’observador del
jo poètic en l’obra i quina és la funció de la representació d’imatges marcades per l’abjecció
i l’obscenitat.

Per a tota la mort. Estellés com a sant cultural

Jaume Subirana — 2024-09-02

A partir del concepte de “sants culturals” proposat per Marijan Dovic´ i Jón Karl
Helgason (2017) per estudiar la canonització i la commemoració de certs escriptors contem
poranis, l’article analitza fins a quin punt el model es pot aplicar al cas de Vicent Andrés
Estellés, i si se’n pot parlar com un exemple de sant cultural.

Traducció dels poemes IX, XIII, XVII i XXI de L’Hotel París

Dominic Keown — 2024-09-02

Aquest treball conté la traducció a l’anglés dels poemes IX, XIII, XVII i XXI de
L’Hotel París, amb la intenció d’oferir un tast de la poesia estellesiana al lector anglòfon.

Claus per al desxiframent de Lo somni (I Llull s’hagué d’encriptar)

Julia Butiñá — 2024-09-10

En Lo somni, Metge ens deixa testimoni del perillós contingut secret que amaga el
text, el qual qualifica de “misteri”. Fa decennis que he proposat, entre les influències ocultes,
la de Llull, factor que hauria pesat al damunt del secretisme. Sota aquest supòsit, el xifrat i
la seva mecànica —que el notari efectua a consciència— ho haurien de reflectir. Ací en farem
l’anàlisi, exposant un breu seguiment de la relació Metge-Llull al llarg de Lo somni i, també
resumidament, atendrem les tècniques d’ocultació emprades. A l’últim, el reconeixement de
certa tècnica trobadoresca, que ja observà Riquer —especialista en Metge i en lírica occitana—, sembla poder avalar la petja lul·liana i el seu desxiframent. D’altra banda, la necessitat
d’ocultació de Llull ens proporciona una dada interessant quant a la seva adversitat en la
cancelleria de la Corona d’Aragó al segle XIV

Anàlisi comparativa entre els sermons de sant Vicent Ferrer De sent Jordi i el Panegíric de sant Jordi

Alma Capafons — 2024-09-02

: Sant Vicent Ferrer va predicar en diverses ocasions sobre sant Jordi, el qual en
aquella època era patró de València i de la cavalleria. En aquest estudi s’estableix una anàlisi
comparativa entre dos sermons que tracten d’ell: De sent Jordi i Panegíric de sant Jordi.
Aquestes dues mostres permeten construir una idea aproximada de com el dominic exaltava
la vida del màrtir a fi de destacar les virtuts que hi posseïa gràcies a haver-se conservat de les
“màcules”. Els sermons estan adreçats principalment als cavallers de l’època, als quals volia
advertir de les perillositats dels set pecats capitals i els ofereix com a referent sant Jordi, que
per damunt de ser un bon cavaller, va ser un bon cristià. Addicionalment, s’han establert
comparacions entre la història del sant que compartia Vicent Ferrer i la que es recull en la
Llegenda àuria, és a dir, la font d’on va extreure ell mateix les coneixences sobre sant Jordi

El poeta valencià Leopold Trénor Palavicino (1870-1937)

Víctor Pastor — 2024-09-02

Leopold Trénor Palavicino (1870-1937) fou un escriptor parent de la nissaga Trénor,
una de les famílies aristocràtiques més influents del País Valencià d’ençà del primer terç del
vuit-cents, caracteritzada per una marcada tradició militar, comercial i industrial. Els pares
jesuïtes, l’exquisida formació doctoral en Dret i enginyeria elèctrica i el cercle literari de Lo
Rat Penat el varen influenciar notablement. Com a conseqüència, va consolidar una obra
poètica costumista, conservadora i expressiva tota conduïda mitjançant una llengua catalana convergent amb la resta de territoris de la mateixa parla.

Apunts per a la reconstrucció biogràfica d’un renaixencista valencià: Josep Bodria i Roig (1842-1912)

Hèctor Sanchis — 2024-09-10

Josep Bodria i Roig (1842- 1912) és un dels poetes millor valorats per la crítica
literària a la València de finals del Vuit-cents. No obstant això, la informació que disposem
de la seua vida és escassa. La finalitat del present treball és realitzar una aproximació a la biografia de l’autor tant a partir de la informació coneguda com de l’aportació de noves dades
obtingudes i procedents de dues fonts d’informació: els poemes de caràcter autobiogràfic i
la premsa del moment.

L’Institut de Literatura i Estudis Filològics de la Institució Alfons El Magnànim (1947-1985) i la Revista Valenciana de Filologia (primera època)

Santi Cortés — 2024-09-02

En aquest article s’analitzen les trajectòries de l’Institut de Literatura i Estudis Filològics i de la Revista Valenciana de Filologia, creats en plena postguerra franquista al si de
la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació Provincial de València. La revista fou la
primera publicació especialitzada en filologia catalana al País Valencià del segle XX i l’Institut la primera de les entitats oficials que va potenciar les recerques sobre temes de cultura
popular i d’història lingüística i literària dels valencians.

A Ferran Carbó. No s’ha exagerat l’obra literària d’Estellés

Carles Fenollosa — 2024-09-02

Ferran Carbó (Vila-real, 1960) és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València i, sobretot, s’ha especialitzat en poesia contemporània. És
autor dels llibres monogràfics sobre Vicent Andrés Estellés: Com un vers mai
no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta (2009) i
Els versos dels calaixos. Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés
(2018).

REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA

Vicent J. Escartí — 2024-09-02