REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA

A Verònica Cantó Doménech

Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) acceptà el 2022 un dels reptes
més considerables de la seua vida en ser elegida presidenta de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua en un moment crucial per a l’idioma, immers de ple en
les exigències del segle xxi. Cantó coneix bé la institució. Amb una dilatada
experiència en el camp de l’edició i de la docència de la llengua, forma part de
l’Acadèmia des de la seua creació l’any 2001, de la qual va ser secretària des
del 2006, a més de membre de Lexicografia i Gramàtica i de Terminologia.
Conversem amb ella sobre el passat, el present i el futur de la institució... i de
la llengua.

Arnau de Vilanova El llibre dels vins

Robert March Tortajada — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, es tracta d’una mena de rara avis escrita
pel metge medieval. De fet, tal com indica Patrick Gifreu al pròleg, el manual
n’és una excepció: es troba prop de l’alquímia, però, sense haver caigut en el
parany d’haver sigut definit com a text apòcrif.
Ara bé, la temàtica no és original, com a mínim, no per a l’edat mitjana
en què el vi té una importància valuosíssima. Hom sap que la vinya i el
seu fruit han tingut un pes fonamental de temps ençà. Per tant, no descobrim
Catarroja en afirmar que el plaer per aquesta beguda hauria estat present en
les societats que abastarien les tradicions de Roma fins al món àrab. En efecte,
Avicenna considera el seu poder penetrant, fent esment en com les propietats
del suc de raïm afavoririen els cossos adolorits. I a parer nostre, aquesta és la
idea que subjau en el conjunt de les receptes que Vilanova desenvolupa, però,
per fer-nos entendre que, més enllà de la presència del vi en les millors taules, el
líquid hauria acabat per cridar l’atenció també dels metges, i no únicament per
tindre’l en estima, sinó per defendre’l com a mètode de sanació. És a dir, com
a aliment de l’ànima.

Albert Rossich L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres

Vicent Josep Escartí — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Durant l’any 2023 es celebrarà a Catalunya l’Any Rector de Vallfogona, per recordar
els 400 anys de la seua mort, el 1623, a Vallfogona de Riucorb. Francesc
Vicent Garcia i Ferrandis va nàixer a Saragossa el 1579, però que sempre es va
considerar de Tortosa —on es va traslladar sent molt menut. A més, que va desenvolupar
tota la seua activitat literària a Catalunya, tot i que va estar en contacte
fins i tot amb els poetes de la cort de Madrid —o així es plasma en algunes referències
que ens han arribat. Sembla que, per motius de la seua activitat eclesiàstica,
també va estar en relació amb València. Malgrat tot i això i l’èxit de la seua poesia
fins a la renaixença —va ser considerat un model a imitar entre els poetes del
principat de Catalunya—, la seua trajectòria té un paral·lel —més o menys aproximat—
a València, amb la figura del també clergue Pere Jacint Morlà (mort al
voltant de 1656). Tots dos —cadascú en el seu àmbit geogràfic— podrien ser considerats
els dos primers poetes que aplicaren l’estètica del barroc a la seua obra
i, a més, la seua fama en vida va ser ben considerable.

Rafael Roca Proejant el temps

Jacob Mompó Navarro — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
acaba de traure a la llum —en la col·lecció «Moment. Memorialística», que
dirigeix Xavier Serra— un assaig que ben bé podríem qualificar com a «dietari
filològic». No debades, el seu autor, Rafael Roca, és filòleg i professor de la
Universitat de València, i membre del consell de redacció de diverses publicacions
especialitzades —com ara Scripta. Revista Internacional de Literatura i
Cultura Medieval i Moderna i Revista Valenciana de Filologia— i de l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana. A més, pertany a la Secció Històrico-
Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i és col·laborador habitual de
diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen la revista Saó i el
diari Levante-EMV.

XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Norman Ortells Miragall — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Entre el 29 de juny i el 2 de juliol de 2022, la Universitat de Vic – Universitat
Central de Catalunya va acollir el XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes, organitzat per l’Associació Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes (AILLC), els grups de recerca GRELL, GETLHIC i TEXLICO
de la UVic-UCC i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris; i amb el suport i la
col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de
l’Ajuntament de la Comtal Vila de Ripoll, del Centre d’Estudis Comarcals del
Ripollès (CECR) i de l’Ajuntament de Vic.

NORMES D’EDICIÓ

Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

1. Normes de presentació d’originals: articles
a) Requisits previs
1. Els articles hauran de ser treballs originals de recerca, no publicats anteriorment
en cap altre mitjà ni en cap altra llengua, i que no es troben en fase d’avaluació
en cap altra publicació.
2. Si l’estudi o el treball ha rebut finançament per a la realització, s’indicarà al text,
en una nota inicial.
3. Els autors, si estan donats d’alta en ORCID, hauran de signar el treball amb la
versió normalitzada del nom que hi hagen registrat.

Revista Valenciana de Filologia

Vicent Escartí — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Amb aquest número, la Revista Valenciana de Filologia que edita la Institució
Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en aquesta segona
època, arriba al seu sèptim any. Amb el temps, hem anat comptant amb
aportacions de tipus molt diferent que han captat l’atenció dels estudiosos i dels
investigadors d’àmbits com la literatura, la història de la cultura i, òbviament,
la llengua. El número 6 —dedicat a Joan Fuster— a més, el vàrem presentar en
sengles jornades dedicades a l’intel·lectual de Sueca, celebrades respectivament
a Barcelona —on actuà d’amfitrió l’Institut d’Estudis Catalans— i a València
—on fou l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana qui va acollir l’acte—.
En tots dos casos, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València hi
col·laborà també. Així, la RVF s’unia al record de Fuster, l’any que se’n complien
cent del seu naixement.

Alfons X, Jaume I, Múrcia i el món aragonès

Ernest Belenguer Cebrià — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Aquest article vol presentar dos temes importants en el regnat de Jaume I que en el
fons queden vinculats. En primer lloc, la relació sempre difícil entre els aragonesos d’aquella
època i gran part de la bibliografia actual respecte al rei. Per això el treball comença en els
primers anys del Conqueridor i acaba en els darrers quan aquest conquereix Múrcia, que
pertanyia a Castella, després de la revolta islàmica contra Alfons X el Savi. En segon lloc,
tot i que la qüestió és ben coneguda, es parla dels vincles, en general més complicats que no
favorables entre el sogre i el gendre que són Jaume I i Alfons X. Uns vincles que es veuen en
dos moments de temps diferents. Abans de tot fou la petició que fa Alfons per tenir Xàtiva
com a dot de la seva esposa Violant d’Aragó, negada per Jaume. Molts anys després la recuperació
de Múrcia pel Conqueridor que aconsegueix al final l’afabilitat de Jaume I i Alfons
X, malgrat la conflictivitat persistent aquí també dels aragonesos.

El record de Jaume I i la musa trobadoresca

Miriam Cabré — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’article repassa la imatge del rei Jaume I des de l’edat mitjana fins a les primeres
dècades del segle XX, per tal d’analitzar els factors que duen a associar la figura del rei amb
els valors i la promoció de la cultura trobadoresca. És un aspecte poc destacat al retrat que
en fan les cròniques medievals (i el Llibre dels fets), que apunten, en canvi, a dos elements
centrals de la seva fama: conqueridor i devot. Aquest perfil es manté als testimonis de l’edat
moderna i no és fins a mitjan segle XIX que es comencen a detectar elogis del rei pel seu
paper fundacional en la cultura catalana. Els factors que van afavorir el relleu adquirit pels
trobadors al perfil de Jaume I com a promotor cultural contribueixen, a més, a interpretar
un moment de construcció de la cultura nacional i la seva repercussió en la recerca posterior.

Paraules que construeixen imatges: Jaume I el Conqueridor com a ‘miles Christi'

Sofía Fernández Pozzo, Marta Serrano Coll — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’objectiu d’aquest treball és analitzar la importància que va tenir el regnat de Jaume
I en la utilització de símbols que ajudessin a establir una imatge de poder com miles
Christi. Per fer-ho, recórrer al Llibre dels Feyts ha estat imprescindible. Dels seus renglons es
reconeixen atributs com el senyal reial, l’espasa i poderosos elements profilàctics de caràcter
devocional, elements que tindran ressò en la seva sigil·lografia. També hem atès, en la seva
faceta de miles Christi, la vessant legislativa. Finalment, hem realitzat una comparativa entre
la crònica catalana i la Segunda Partida d’Alfons X que torna a posar de manifest la complexitat
de la personalitat del Conqueridor com caput militia Christi.

Els orígens històrics del valencià

Antoni Ferrando Francés — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’anàlisi lingüística i historiogràfica de la documentació valenciana del segle XIII al
segle XV permet constatar que el valencià es formà a partir de la repoblació bàsicament
catalanoaragonesa de l’època, en què hi hagué un predomini dels catalanooccidentals. Els
catalanoorientals s’hi acomodaren al català occidental, i els aragonesos, en adoptar el català,
contribuïren a reforçar-ne els trets occidentals. L’anivellament lingüístic no es traduí
en un llenguatge híbrid, sinó en una modalitat relativament uniforme en quasi tot l’àmbit
geogràfic valencià. Només una teoria sociolingüística de la repoblació permet explicar
satisfactòriament la gènesi del valencià i la seua adscripció tipològica al català occidental.

Governar i forjar el record. El Consell de València i Jaume I (ss. XIV-XV)

Francesc Granell Sales — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

El present escrit indaga en la manera en què el Consell municipal de la ciutat intervingué
en el procés de rememoració de Jaume I. Se centra, concretament, en un conjunt
d’objectes i de manifestacions artístiques i performatives que, en l’àmbit urbà, formaven part
de la quotidianitat i que, per tant, tenien un marge d’acció decisiu en la idea que la societat
tenia de Jaume I. Parteix del fet que la figura del monarca no només era un record històric
verificable, sinó també una fabricació; és a dir, una imatge formulada per les institucions i
projectada en diferents mitjans i contextos. Com a fabricació, podia contenir, en estat més o
menys latent, objectius pràctics que emanaven de la voluntat del Consell.

Bruixes, bruixots i l’escriptura màgica (s. XVIII)

Albert Toldrà i Vilardell — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

Estudiem ací l’ús de les escriptures màgiques, que apareixen màgicament en un paper
en blanc, per establir comunicació amb els esperits o dimonis guardians del tresor, una
estafa que fan diversos tipus de sacatesoros o bruixots especialitzats en la detecció de tresors
encantats. En posem com a exemple en primer lloc el cas de dos nigromants estrangers,
Joseph Kelly i Manuel Dupré, i després el d’unes bruixes populars gitanes, Beatriz Montoya
i Francisca Bustamante. La tècnica emprada és similar, però mentre els primers, bruixots
cultes, fan servir realment l’escriptura per posar-se en contacte amb els esperits, les segones,
analfabetes en un context social àgraf, en fan un simulacre, una imitació, a base de dibuixos
i ratlles pretesament significants.

El ‘Llibre de la fundació de Sant Jeroni de Cotalba’ (1569) de fra Joan Baptista de Salamanca

Rubén Galera Hernández — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’Orde de Sant Jeroni ha produït llibres, al llarg de la història, que relaten la fundació
dels seus monestirs. La llengua emprada en aquest tipus de produccions historiogràfiques
ha sigut majoritàriament el castellà, fins i tot en els monestirs de la Corona d’Aragó. La troballa
fortuïta del cronicó fundacional del monestir de Sant Jeroni de Cotalba dona compte
que aquest cenobi, juntament amb el monestir de la Murtra (Badalona), es va mantenir fidel
al català en aquest tipus de projectes cronístics. Partint d’aquest fet, en el present treball
analitzarem el cronicó Fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, escrit per fra Joan
Baptista de Salamanca en 1569, i totes les dades i dates anacròniques que posen en dubte la
seua datació i l’autoria.

Interés dels inventaris de béns mobles del segle XVI per a la història del lèxic català: mots no documentats i primeres documentacions

Joaquim Martí Mestre — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’objectiu d’aquest article primerament és valorar l’interés de les relacions de béns per
a la història del lèxic català. En segon lloc, recordar la importància dels fons arxivístics inèdits
per a la història de la llengua en general, i del lèxic en particular. I precisament, els inventaris, en
sentit ampli, a pesar de ser una de les fonts més nombroses i de més llarga pervivència dels nostres
arxius, han tingut encara un aprofitament escàs entre els estudiosos del lèxic català. Particularment,
en aquest treball volem exemplificar el valor lingüístic d’aquests documents notarials
a través de la selecció i estudi d’una sèrie de veus procedents de relacions de bens manuscrites
valencianes que avancen diversos segles la data de documentació dels diccionaris històrics, o
que aquests ni tan sols testimonien, amb la consegüent ampliació del seu recorregut diacrònic.

La beata valenciana Magdalena Lorca. Una aproximació a la seua biografia

Pilar Valor Moncho — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

El 24 d’abril de 1580 va morir a València la beata Magdalena Lorca. Fou soterrada al
carner de l’església del convent de Predicadors, on rebien sepultura les beates del Tercer Orde,
amb l’hàbit del qual s’havia vestit el cadàver. Precisament, la vinculació d’aquesta dona amb els
fills de Sant Doménec i també amb els cartoixans, en aquest cas a partir del seu pare, ermità a
Valldecrist durant dues dècades, constitueix l’objecte d’aquest treball, especialment a partir de
l’anàlisi de les biografies coetànies que es van escriure sobre ella.

Proposta d’un marc normatiu per a l’avaluació de les proves de certificació de valencià: una guia actualitzada

Alaitz Zalbidea Berenguer — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

L’article pretén posar a l’abast del públic i dels professionals de la llengua una mena
de guia d’actuació per als examinadors i correctors de les proves de certificació de valencià
dels diferents organismes oficials.
L’objectiu és unificar els criteris d’avaluació, d’acord amb les normes gramaticals i lèxiques
vigents, i altres aspectes que es puguen entendre i interpretar de diferents maneres. Això
inclou els diferents models lingüístics i les divergències entre acadèmies normatives. Una avaluació
imparcial continua sent, en molts casos, l’objectiu per a bona part dels especialistes
lingüístics, que en les seues correccions han de tindre en compte les últimes incorporacions
normatives, interpretar les característiques lingüístiques del candidat i els aspectes contextuals
de cada tasca, a fi d’aplicar correctament els criteris.

Fugir davant del desequilibri: la resolució (mítica) de conflictes en la narrativa de Mercè Rodoreda

Carles Cortés Orts — Thu, 25 May 2023 00:00:00 +0000

A partir de l’anàlisi del conjunt de l’obra de Mercè Rodoreda observarem l’evolució
psicològica dels seus personatges davant de diverses situacions de conflicte plantejades. La
tendència majoritària de plantejar situacions de fugida, bé siguen físiques —amb l’opció del
suïcidi—, bé siguen simbòliques —amb la concreció mítica d’algunes actuacions—, ofereix
uns trets recurrents en la resolució de les situacions crítiques que aporten una certa recurrència
en els seus relats. Tot i trobar diversos precedents en les novel·les dels anys trenta i les escrites
durant l’exili, serà en les últimes obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... i La mort
i la primavera quan destriarem una intensificació de la construcció mítica del seu imaginari.