L’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana segons Constantí Llombart

Autors/ores

  • Adrià Martí-Badia Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.28939/rvf.v4.135

Resum

Resum: Al segle xix se situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits
cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques i la llengua catalana en particular.
Progressivament, en aquest període els erudits i escriptors de la catalanofonia realitzen
afirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des de
l’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengües
romàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi. Aquest treball analitza els coneixements de
l’escriptor valencià Constantí Llombart (1848–1893) sobre l’origen, la identitat i el nom
de la llengua catalana.


Paraules clau: Constantí Llombart, segle xix, Origen, identitat i nom de la llengua catalana


Abstract: Romance philology emerged in the 19th century and more and more scholars
started to categorise and study different Romance languages, the Catalan language among
them. Progressively, during this period, Catalan-language writers and scholars made statements
about its origin —either shared with Occitan language or independent from the
beginning—, its identity —subordinated to Occitan or autonomous like other Romance
languages— and the name given to the language. This paper analyses the knowledge of
Valencian writer Constantí Llombart (1848–1893) about the origin, identity and name in
Catalan language.


Keywords: Constantí Llombart, 19th century, Origin, identity and name in Catalan language

Publicades

2020-11-10 — Actualitzat el 2020-11-10

Versions

Número

Secció

Miscel·lània