Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i religiositat popular en la baixa edat mitjana

  • Antoni Furió Universitat de València
##plugins.pubIds.doi.readerDisplayName##: https://doi.org/10.28939/rvf.v3i0.66

Resum

L’Edat Mitjana va ser un temps pròdig en sants i en miracles. N’hi havia tants, que no cabien en el santoral ni hi havia prou dies en el calendari per a celebrar-los degudament, per la qual cosa l’Església hagué d’habilitar una festivitat conjunta per a tots ells, que inclou també els qui no han estat reconeguts oficialment com a tals, el dia de Tots els Sants, que se celebra l’1 de novembre. La inflació del santoral s’explica perquè al principi no es requerien molts formalismes per declarar santa una persona. N’hi havia prou amb la veneració popular, que de vegades s’estenia també al lloc on estava soterrat i a les seues relíquies, i, sobretot, al reconeixement de les seues virtuts excepcionals i de la seua facultat d’obrar miracles, gràcies al seu poder d’intercessió davant Déu.
Publicades
2019-06-26