Un exemple de poesia íntima del Vuit-cents: les «Semprevives» (1895) de Josep Bodria

Autors/ores

  • Hèctor Sanchis Mollà

DOI:

https://doi.org/10.28939/rvf.v6.180

Paraules clau:

Josep Bodria, poesia íntima, Vuit-cents, Renaixença, València

Resum

En la València de l’últim quart del Vuit-cents s’elabora una poesia que pretén distanciar-
se de la predominant evocació nostàlgica del passat i del pairalisme. Un dels lletraferits
que conrea aquest tipus de poesia és Josep Bodria i Roig. L’objectiu del present treball és
fer una aproximació a «Pomell de Semprevives» (1895), suite de poemes breus centrats en
el dolor i l’enyorança que el jo poètic experimenta després d’enviudar. Completem l’estudi
amb una edició d’aquesta suite que, des de la seua publicació primera, no ha estat reeditada,
llevat de la Sempreviva II, publicada per Eduard Verger al segon volum d’Antologia dels
poetes valencians (1984).

Biografia de l'autor/a

Hèctor Sanchis Mollà

Universitat de València

Descàrregues

Publicades

2022-08-29

Número

Vol. 6 No 6 (2022): Joan Fuster i la filologia

Secció

Miscel·lània

Llicència

Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.

Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.