La tanka en la poesia de Vicent Andrés Estellés: tradició i innovació

Resum

Es revisa l’ús de la tanka en la poesia de Vicent Andrés Estellés, l’escriptor de la
literatura catalana que més estrofes d’aquesta forma poètica breu d’origen oriental va pu
blicar. La forma s’associa a la condensació semàntica i consta de cinc versos amb 5-7-5-7-7
síl·labes cadascun. Es planteja si la tanka catalana ha determinat un model propi, arran de
les obres de Màrius Torres i de Carles Riba. S’observa com Estellés adapta el model mètric
ribià, el record del dolor i altres elements. S’analitza la producció de tankes d’Estellés entre
els anys cinquanta i els vuitanta, en relació a la seua poètica i amb la resta de la tradició
literària catalana. La diversitat de registres de la tanka estellesiana es concreta en una poètica
del record entre el dolor i l’esperança, el poble com a objecte literari i l’evocació d’imatges
associades al paisatge marí.