L’Hotel París i la mirada poètica a l’obscenitat

Resum

Aquest article analitza el poemari L’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés per la
singularitat que té dins del conjunt de la poesia catalana de postguerra. En primer lloc, el
treball defensa la idea que el poemari és una creació única perquè representa literàriament
un seguit d’elements poc habituals en la poesia dels anys cinquanta: la sexualitat, el cos, la
mort i altres elements de la vida quotidiana. I, en segon lloc, s’hi estudia quins mecanismes
empra el poeta per a construir un univers de significat tan peculiar. Entre aquests mecanis
mes, s’hi analitza quin és el paper de la mirada poètica en el poemari i com aquesta condici
ona el discurs del jo poètic. En concret, s’explica com es desplega la funció d’observador del
jo poètic en l’obra i quina és la funció de la representació d’imatges marcades per l’abjecció
i l’obscenitat.