«La meua veu sols clama per la paraula viva»: la poètica vocal en Maria Beneyto
DOI:
https://doi.org/10.28939/rvf.v9.246Paraules clau:
Maria Beneyto, poesia, veu, sirena, cos, llenguatgeResum
Aquest article analitza la veu poètica com una forma de ser escoltada per l’altre en el llibre Ratlles a l’aire (1956) de Maria Beneyto. Aquesta textura sonora de la poesia es materialitza a través del cant i la figura de la sirena. Considere aquests elements com actius i transformadors que reformulen configuracions prescriptives d’aquesta criatura mitològica que han determinat la subjectivitat femenina de forma específica.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.