La transformació de l’espai públic en la cultura festiva: de la Barcelona del Barroc a les festes de Gràcia

Resum

L’article analitza la transformació de l’espai públic a través de la festa, des del
Barroc fins a les festes majors contemporànies, amb especial atenció a Barcelona. Parteix
de la idea que la festa modifica l’espai en dos nivells: l’escenogràfic, mitjançant decoracions
efímeres i obres urbanes, i el performatiu, a través d’una ocupació ritualitzada i lúdica de
l’espai. El Corpus Christi es presenta com el model festiu barroc per excel·lència. Les festes
extraordinàries, com canonitzacions, entrades reials o beatificacions, reprenen aquest patró
i consoliden una cultura festiva basada en l’ostentació, la pedagogia de l’ordre i la participació dels diferents estaments. Finalment, s’analitza el pas cap a la festa major contemporània,
més laïcitzada i veïnal, amb els carrers guarnits de Gràcia i Sants com a exemples de creació
col·lectiva, identitat urbana i patrimoni cultural immaterial.