Francesc Almela i Vives, l’escriptor en la intimitat de les missives
DOI:
https://doi.org/10.28939/rvf.v10.277Paraules clau:
Almela i Vives, correspondència, valencianisme, depuració política, cultura valenciana, Biblioteca Valenciana, Edat de Plata, Cronista OficialResum
L’estudi de la correspondència de Francesc Almela i Vives (1920-1967), compilada
en l’edició crítica de Josep Palomero (AVL, 2026), és fonamental per a reconstruir la intel·
lectualitat valenciana de l’«edat de plata». A diferència dels dietaris, l’epistolari ofereix una
major veracitat i revela les xarxes de l’autor durant la modernitat republicana, l’intercanvi
de projectes amb l’editorialisme català i l’activisme valencianista.
No obstant això, la depuració franquista del 1939 va fracturar la seua trajectòria amb
inhabilitacions professionals i talls de sou. Malgrat la repressió, va mantindre una activitat
investigadora i arribà a ser cronista oficial de la ciutat el 1963. En conclusió, aquest epistolari
documenta la transició d’una cultura valenciana puixant cap a la resistència i supervivència
de la postguerra, sota el guiatge d’un humanista de provada capacitat de treball i honradesa.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.
