Arnau de Vilanova El llibre dels vins

Resum

El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, es tracta d’una mena de rara avis escrita
pel metge medieval. De fet, tal com indica Patrick Gifreu al pròleg, el manual
n’és una excepció: es troba prop de l’alquímia, però, sense haver caigut en el
parany d’haver sigut definit com a text apòcrif.
Ara bé, la temàtica no és original, com a mínim, no per a l’edat mitjana
en què el vi té una importància valuosíssima. Hom sap que la vinya i el
seu fruit han tingut un pes fonamental de temps ençà. Per tant, no descobrim
Catarroja en afirmar que el plaer per aquesta beguda hauria estat present en
les societats que abastarien les tradicions de Roma fins al món àrab. En efecte,
Avicenna considera el seu poder penetrant, fent esment en com les propietats
del suc de raïm afavoririen els cossos adolorits. I a parer nostre, aquesta és la
idea que subjau en el conjunt de les receptes que Vilanova desenvolupa, però,
per fer-nos entendre que, més enllà de la presència del vi en les millors taules, el
líquid hauria acabat per cridar l’atenció també dels metges, i no únicament per
tindre’l en estima, sinó per defendre’l com a mètode de sanació. És a dir, com
a aliment de l’ànima.