Bruixes, bruixots i l’escriptura màgica (s. XVIII)
DOI:
https://doi.org/10.28939/rvf.v7.197Palabras clave:
Escriptures màgiques, cartes al més enllà, paleografia, tresors encantats, màgia, superstició, Inquisició.Resumen
Estudiem ací l’ús de les escriptures màgiques, que apareixen màgicament en un paper
en blanc, per establir comunicació amb els esperits o dimonis guardians del tresor, una
estafa que fan diversos tipus de sacatesoros o bruixots especialitzats en la detecció de tresors
encantats. En posem com a exemple en primer lloc el cas de dos nigromants estrangers,
Joseph Kelly i Manuel Dupré, i després el d’unes bruixes populars gitanes, Beatriz Montoya
i Francisca Bustamante. La tècnica emprada és similar, però mentre els primers, bruixots
cultes, fan servir realment l’escriptura per posar-se en contacte amb els esperits, les segones,
analfabetes en un context social àgraf, en fan un simulacre, una imitació, a base de dibuixos
i ratlles pretesament significants.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.
