Bruixes, bruixots i l’escriptura màgica (s. XVIII)

Autors/ores

  • Albert Toldrà i Vilardell

DOI:

https://doi.org/10.28939/rvf.v7.197

Paraules clau:

Escriptures màgiques, cartes al més enllà, paleografia, tresors encantats, màgia, superstició, Inquisició.

Resum

Estudiem ací l’ús de les escriptures màgiques, que apareixen màgicament en un paper
en blanc, per establir comunicació amb els esperits o dimonis guardians del tresor, una
estafa que fan diversos tipus de sacatesoros o bruixots especialitzats en la detecció de tresors
encantats. En posem com a exemple en primer lloc el cas de dos nigromants estrangers,
Joseph Kelly i Manuel Dupré, i després el d’unes bruixes populars gitanes, Beatriz Montoya
i Francisca Bustamante. La tècnica emprada és similar, però mentre els primers, bruixots
cultes, fan servir realment l’escriptura per posar-se en contacte amb els esperits, les segones,
analfabetes en un context social àgraf, en fan un simulacre, una imitació, a base de dibuixos
i ratlles pretesament significants.

Biografia de l'autor/a

Albert Toldrà i Vilardell

Universitat de València

Descàrregues

Publicades

2023-05-25