Interés dels inventaris de béns mobles del segle XVI per a la història del lèxic català: mots no documentats i primeres documentacions

Resumen

L’objectiu d’aquest article primerament és valorar l’interés de les relacions de béns per
a la història del lèxic català. En segon lloc, recordar la importància dels fons arxivístics inèdits
per a la història de la llengua en general, i del lèxic en particular. I precisament, els inventaris, en
sentit ampli, a pesar de ser una de les fonts més nombroses i de més llarga pervivència dels nostres
arxius, han tingut encara un aprofitament escàs entre els estudiosos del lèxic català. Particularment,
en aquest treball volem exemplificar el valor lingüístic d’aquests documents notarials
a través de la selecció i estudi d’una sèrie de veus procedents de relacions de bens manuscrites
valencianes que avancen diversos segles la data de documentació dels diccionaris històrics, o
que aquests ni tan sols testimonien, amb la consegüent ampliació del seu recorregut diacrònic.