Fugir davant del desequilibri: la resolució (mítica) de conflictes en la narrativa de Mercè Rodoreda

Resumen

A partir de l’anàlisi del conjunt de l’obra de Mercè Rodoreda observarem l’evolució
psicològica dels seus personatges davant de diverses situacions de conflicte plantejades. La
tendència majoritària de plantejar situacions de fugida, bé siguen físiques —amb l’opció del
suïcidi—, bé siguen simbòliques —amb la concreció mítica d’algunes actuacions—, ofereix
uns trets recurrents en la resolució de les situacions crítiques que aporten una certa recurrència
en els seus relats. Tot i trobar diversos precedents en les novel·les dels anys trenta i les escrites
durant l’exili, serà en les últimes obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... i La mort
i la primavera quan destriarem una intensificació de la construcció mítica del seu imaginari.