El vici de ‘sobrelaus’ i un lloc d’Ausiàs March (LXXII, 1-8)

Resumen

Resum: Aquest article proposa una lectura dels vv. 1-8 del poema LXXII d’Ausiàs March, un elogi del rei Alfons el Magnànim, a la llum de la preceptiva i la pràctica poètiques. Els dos  primers apartats descriuen el vici retòric anomenat sobrelaus, o lloança excessiva, tal com el  defineixen les Leis d’amors tolosanes i altres tractats preceptius catalans, i exemplifiquen els  usos del verb sobrelauzar en la lírica trobadoresca. Després s'analitza l’ús de sobrelaus com  a estratègia retòrica en la poesia catalana dels segles XIV i XV. Finalment s'interpreta el passatge de March a partir de la distinció entre el rei i la divinitat, que permet al poeta excusar-se d’incórrer en sobrelaus i construir un elogi hiperbòlic de les virtuts polítiques del rei.

Paraules clau: preceptiva poètica, retòrica medieval, poesia catalana medieval, poesia trobadoresca, Las leis d’amors, Ausiàs March

Abstract: This article proposes an interpretation of vv. 1-8 of Ausiàs March’s eulogy of  king Alfonso the Magnanimous (poem LXXI) within the context of literary theory and  practice. Sections one and two provide a description of the rhetorical excess of sobrelaus (or ‘hyperbolical  praise’) according to the Toulousan Leis d’amors, and an overview of the uses of the verb sobrelauzar in troubadour poetry. Section three analyizes the use of sobrelaus as a rheto- rical strategy in late-medieval Catalan poetry. The final section shows that March's theological wariness, as well as his claim not to be falling into the excess of sobrelaus, act as a preparation for an overtly extolling praise of king’s political virtues.

Keywords: Literary theory, Medieval rhetoric, Medieval Catalan poetry, Troubador poetry, Las leis d’amors, Ausiàs March