Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i religiositat popular en la baixa edat mitjana
DOI:
https://doi.org/10.28939/rvf.v3i0.66Resum
L’Edat Mitjana va ser un temps pròdig en sants i en miracles. N’hi havia tants, que no cabien en el santoral ni hi havia prou dies en el calendari per a celebrar-los degudament, per la qual cosa l’Església hagué d’habilitar una festivitat conjunta per a tots ells, que inclou també els qui no han estat reconeguts oficialment com a tals, el dia de Tots els Sants, que se celebra l’1 de novembre. La inflació del santoral s’explica perquè al principi no es requerien molts formalismes per declarar santa una persona. N’hi havia prou amb la veneració popular, que de vegades s’estenia també al lloc on estava soterrat i a les seues relíquies, i, sobretot, al reconeixement de les seues virtuts excepcionals i de la seua facultat d’obrar miracles, gràcies al seu poder d’intercessió davant Déu.Descàrregues
Publicades
2019-06-26
Número
Secció
Monogràfic
Llicència
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors. La revista té dret a la difusió i distribució dels textos amb finalitats acadèmiques. Qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit dels autors o de la direcció de la revista.
Revista Valenciana de Filologia no cobra als autors cap cost per la presentació d'originals ni pel procesament dels articles.